IGLESIA DE SAN NICOLÁS

10 ANYS DE L’ASSOCIACIÓ D’ESTUDIS DEL CANT VALENCIÀ. La meua enhorabona a dita Associació, que ahir, en el marc enchisador de l’iglèsia de Sant Nicolau, de Valéncia, celebraren una Missa a l’estil Valencià, i una demostració de cant, en acabar aquella, que resultà senzillament aborronadora. Cantadors i cantadores, músics, versadors, i en general a tot … Leer másIGLESIA DE SAN NICOLÁS

LA LLENGUA VALENCIANA VA TRIUNFAR EN ELS POBLES REPOBLATS A FURS DE SARAGOSSA I DAROCA.

LA LLENGUA VALENCIANA VA TRIUNFAR EN ELS POBLES REPOBLATS A FURS DE SARAGOSSA I DAROCA.

El notario e investigador Vicente Simó Santonja en materia de repoblación afirma que “a diferencia de los sucedido en Cataluña, las fundaciones de ciudades de nueva planta son casos excepcionales en el Reino de Valencia. Y a más excepcionales (Villahermosa, Alcudia, Forcall) curiosas, como Villarreal, en que es t.anto el interés real por poblarla que llama incluso a la población mora de Castalla y Biar”.

Y continúa: “El sistema típico de la región valenciana no se basó, como en buena parte de Cataluña, en donaciones generales de los términos de la localidad a todos los que fueran a poblarlas, sino más bien en distribuciones o repartos de las casas y heredades de cada localidad, mediante donaciones concretas directas, y por lo regular individuales o pequeños grupos de gentes”.

Para Simó Santonja: “La tipicidad de este sistema a efectos lingüísticos es trascendental para demostrar cómo es efectivamente descabellada la teoría de los catalanistas. La repoblación fue un “totum revolutum” en cuanto a lenguas repobladoras: en Onteniente encontramos al catalán Colomer, con el gallego Satorres; en Concentaina al cordobés Montoro, con el inglés Sisternes; en Campanar, al francés Roig, con el aragonés Salinas; y en Xàtiva, a los Borja aragoneses, al francés Tallada, a los catalanes Carbonell y Enveig, y al escocés Ferrer”.

A la luz de este botón de muestra de asentamientos, Simó Santonja se pregunta muy acertadamente sobre si analizando esta realidad pueden seguir sosteniendo los catalanistas que aquellos escasos y nada preparados soldados y repobladores impusieron su lengua a todos los musulmanes, cristianos y judíos que habitaban las tierras valencianas.

“¿Es que acaso el catalán era la lengua más fuerte? ¿Y si era la más fuerte, cómo no triunfa en Olocau, repoblada por Gallac, ni en Murcia? ¿Y cómo triunfa en localidades de preponderante repoblación aragonesa?”.

Con el catedrático medievalista Antonio Ubieto hay que concluir que la lengua hablada en el Reino de Valencia es un fenómeno anterior al rey aragonés Jaime I.

La imagen puede contener: una persona, sonriendo, gafas, de traje e interior

Per fí un poquet de memòria històrica universitària. Tercera entrega.

Per fí un poquet de memòria històrica universitària. Tercera entrega. Ni la reobertura de la càtedra ni la rehabilitació de les classes se conseguiren, encara que fon una petició constant a l’Universitat a lo llarc de tota l’etapa republicana». És dir, que la mateixa Universitat de Valéncia que el dia 2 de maig d’enguany celebra … Leer másPer fí un poquet de memòria històrica universitària. Tercera entrega.

VORO LÓPEZ ACADÈMIC DE LA REAL ACADÈMIA DE CULTURA

VORO LÓPEZ ACADÈMIC DE LA REAL ACADÈMIA DE CULTURA VALENCIANA Sábado, 5 mayo 2018, 09:22.LAS PROVINCIAS 1 Primera entrega – falten dos mes. Per fí un poquet de memòria històrica universitària. La Facultat de Filologia de la UV s’afig als actes que la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Lo Rat Penat, GAV, Associació d’Escritors en … Leer másVORO LÓPEZ ACADÈMIC DE LA REAL ACADÈMIA DE CULTURA

Per fí un poquet de memòria històrica universitària. Segona entrega.

Per fí un poquet de memòria històrica universitària. Segona entrega. Durant dèu anys el filòlec Fullana impartí, gratis et amore, les seues lliçons de llengua valenciana, pero la càtedra fon suprimida en 1928 en la Dictadura de Primo de Ribera, puix se temia que fomentara el separatisme, pero ¿per qué no es restablí la càtedra … Leer másPer fí un poquet de memòria històrica universitària. Segona entrega.