A sovint la gent se queixa
del problema que tenim
els que a Valéncia adorem
en l’enemic que sofrim.
Pero per a remediar-ho
se creà Unió i Germania,
alçant un preciós proyecte
que nos aportà alegria.
Pero les coses precisen
de la qüestió monetària,
i ya pareixem a Sancho
en l’ínsula Baratària.
Vullc dir que necessitem
fruir de les amistats,
que sols per xixanta euros
serien nous afiliats.
Amics, amants de Valéncia
que tots de cor demaneu
una unió que nos servixca
per a lluitar com vol Deu.
Persones que antany formaren
una unió ben valenciana,
ara teniu el poder
ser-ho de molt bona gana.
¡Xixanta euros tan sols!
¿No val més ser valencià?
¿No trobeu que vostra ajuda
falta a Valéncia li fa?
¿Qué esteu pensant? ¿Qué vos passa?
Avant hem de proseguir
i treballant en trellat
els nostres fins con seguir.
¡Xixanta euros, xixanta!
Nostra terra val molt més.
Vos esperem… És molt fàcil:
¡Xixanta euros només!
Secretaria de Cultura.
