.

Tanto cinismo provoca indignación: Els grans cataláns corcóns, i les grans declaracións

El president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ramon Ferrer, considera que del conflicte lingüístic que ha acompanyat el País Valencià les darreres dècades a l’entorn de la unitat de la llengua “tan sols queden residus”. En una entrevista amb l’ACN amb motiu de la seua recent reelecció com a president, Ferrer ha posat en valor la feina de la institució que dirigeix, creada l’any 1998 i constituïda el 2001, indicant que en el preàmbul de la Llei de creació s’assenyala que el primer objectiu “és treure el problema de la llengua de la cosa política del dia a dia i dur-lo a un terreny més seré”.

Al respecte, Ferrer ha assegurat que si bé “mai es pot dir que la pau és al 100%”, sí que ha arribat “en un percentatge molt alt, queden residus només”.

En aquest sentit, i sobre els rèdits polítics de negar la unitat de la llengua, Ramon Ferrer ha traslladat la pregunta “a aquells que ho diuen”, però ha assegurat a continuació que “sembla que no és massa rendible a la vista dels resultats”. El president de l’AVL considera “un temps totalment perdut” els anys de conflicte per la llengua i ha recordat que ja l’any 2005 l’Acadèmia va fer una declaració institucional en la qual afirmava la pertinença a l’àmbit lingüístic compartit amb el català.

Sobre la Proposició No de Llei que el PP ha presentat aquesta setmana a les Corts Valencianes per defensar que el valencià és un idioma distint i autònom de qualsevol altra llengua, i en concret del català, Ferrer ha respost: “Simplement em remet al resultat que va tenir el debat”. La PNLL tan sols va comptar amb el suport del grup parlamentari popular.

“L’AVL mai ha d’entrar en política però tampoc els polítics mai haurien d’entrar en la llengua”

Preguntat durant l’entrevista sobre si amb aquests posicionaments polítics veu qüestionada l’autoritat lingüística de l’AVL, el president ha indicat que es tracta “d’una qüestió política, ells sabran, si fos una altra acadèmia… però com que és una cosa política, no hem d’entrar”. A continuació, ha advertit que l’AVL “mai ha d’entrar en política, però els polítics tampoc no haurien d’entrar en la llengua”.

Ara fa tres anys, la publicació del Diccionari Normatiu Valencià xocava amb l’oposició de l’anterior govern de la Generalitat Valenciana. La definició de ‘valencià’ que feia el diccionari, admetent la pertinença a l’àmbit lingüístic català, va contrariar sectors del PP i va comptar amb un dictamen del Consell Jurídic Consultiu advertint que podia contravenir l’estatut valencià.

El president de l’AVL assegura que en aquell moment no va veure qüestionada la seua autoritat perquè “els únics que em poden qüestionar l’autoritat són els acadèmics” i ha afegit al respecte “la prova és que la definició és al diccionari”. Ferrer ha defensat la independència “ara i sempre” de l’AVL, que durant els primers 15 anys de vida ha comptat amb l’elecció per part de les Corts Valencianes dels seus membres. “Les idees de l’AVL han estat independents fossin o no concordants amb la política que manava en aquell moment i la que mana ara”, ha asseverat.