Estimat Sr. D. Antonio Vergara: En tots els meus respectes vaig a informa-lo de coses que potser vosté no entén, ni té perqué, pero com observe que tenim conceptes socials i culturals molt similars, l’informe.
Entenc perfectament fins quin punt nos cabreja als valencians calificar les atrocitats culturals al pur estil bolivarià, a les que poc a poc nos volen adoctrinar els nous poders mandataris, un conjunt d’ineptes, incapacitats, ignorants, etc., pero que ocupen en estos moments els poder públics d’ordene i mane en la Cultura, en l’Educació, l’Economia, etc., en l’objectiu final de destruir la nostra història i la nostra cultura, en definitiva, la nostra identitat com a poble. I per a dissimular, per tot això es criden valencianistes.
Ya és difícil que en Valéncia ocórrega lo que està ocorrent en la música i el Palau de les Arts, màxima sent reconeguda en àmbits socials i culturals europeus, naturalment inacceptable. En tot cas li podríem preguntar a Plácido Domingo.
Yo, com pot comprendre, estic molt molest i defraudat de vore cóm estos energumens actuen, lo mateix que vosté, i és segur que si açò dura un poc més de temps, nos vorem en la misèria cultural més greu de la nostra història musical. No obstant, en el seu artícul del dia 10 en Las Provincias, me paregué oportú, per a millorar el coneiximent musical del poble valencià, que és necessari realisar uns senzills desembrolls al respecte.
Quan vosté califica el «Palau de l’U i el DOS», comprenc que desconeix totalment lo que indica musicalment el «U i Dos», en els térmens de patrimoni musical dels valencians. Puix be, l’informem. L?U i Dos, junt als Cants de Batre i atres, són les expressions cançonístiques més antigues de la música valenciana. Tal volta nos tingam que remontar com a mínim al periodo Visigòtic, existint documentació que aixina ho indica, i serà el tunisenc Al Tifassi qui en el s. XIII ho documente «En la zona de la Balansiya se canta al estilo Uda (camellero) o al estilo cristiano.», açò nos indica que estos cants seran anteriors a Mahoma o a l’inici de la cultura clàssica musulmana, que es donarà en el s. VI.
Donar-li més detalls és molt llarc, aixina que ho deixem ací. Només desige indicar-li que els cants populars valencians, la seua expressivitat melismàtica, nos venen directament d’Orient. Indubtablement és anterior a la Polifonia, que apareixerà en el s. XIII a través del cristianisme. L’Òpera, naturalment, no existirà fins que passen prop de mil anys. No obstant, tot forma part patrimonial del nostre poble. Ni tan sols serà reflex dels Trobadors, més be al contrari.
Secretaria General Unió i Germania
