APES… ENCARA NO ÉS TART.
Dir APA en Valéncia és denominar a un grup de pares i mares d’escolars que han permaneixcut pràcticament en silenci a lo llarc d’esta última década. Silenci, sí, en tota l’extensió de la paraula, puix no veïen lo que se nos venia damunt, en referència a l’ensenyança d’eixe valencià híbrit que han vingut i seguixen ensenyant als nostres nets i als nostres fills.
Se’ls avisà, se’ls va advertir en múltiples ocasions, invitant-los a la protesta unida i conjunta de totes les APES dels coleges de la nostra terra, pero ells desoïren la proposta, el nostre sincer consell, i aixina nos va hui en dia.
Recorde perfectament els programes que el meu bon amic Pep Navarro i yo emetíem per les ones hertzianes una vegada a la semana, baix el sugerent títul de “Racó valencià”, per Pepe Navarro i Rafa Melià. Si en dit programa no repetírem més de cent vegades el nomenat consell, no ho férem en cap ocasió. ¿I qué? ¿Quin resultat obtinguérem? Senzillament, a la vista està. Ningú alçà la veu adherint-se a lo que motivava la nostra protesta. Donaven a entendre que en un llastimós i silenciós “Si, bwana”, ho tenien tot arreglat.
Pero el temps ha passat, i és ara, quan potser que la cosa no tinga massa remei, si no el busquem en ilusió i corage, quan algunes veus APERES (permeteu-me l’expressió) comencen a intentar alçar-se, quan deurien d’haver-ho fet ya fa uns quants anys. D’ahí lo del títul del meu artícul: “¿I ara qué voleu?” Abans… abans, quan encara no teníem el perill del tripartit en casa, quan era el PP i el PSOE els que havien comés vàries malifetes en contra de la nostra històrica i volguda Llengua Valenciana, era quan teníeu que haver elevat el vostre to de veu, i no ara, que ho tenen prou encarrilat els que nos “governen”.
Pero mai és tart si s’obra com cal obrar. El nostre partit pretén ser una de les necessàries portes que servixquen d’entrada a la dura batalla identitària que devem de seguir lliurant. Teniu eixes portes obertes per a tots. Valéncia nos i vos necessita. No la defraudem, perque, no vos càpia cap de dubte, amics… ENCARA NO ÉS TART.
Secretaria de Cultura
Unió i Germania.
