AQUELL CERTAMEN MUSICAL QUE HA MORT…
En realitat, fa varis anys que començà a morir per a mi. La seua malaltia s’inicià quan les autoritats municipals de l’anterior govern valencià decidiren anar poc a poc apartant-lo del seu recint de sempre, la nostra ben volguda i estimada plaça de bous, per a buscar-li un nou acomodament en el sens parell Palau de la Música, lloc que, com el seu nom indica, pareixia el més apropiat per a dur a efecte dit event.
Pero no és això, senyores i senyors que ho decidiren. L’antiquíssim certamen musical de bandes civils naixqué i creixqué en el lloc que responia al beneplàcit general, encara que les interpretacions musicals es veren moltes vegades víctimes dels sorolls propis que des de les graderies es produïen deguts a qualsevol soroll, unes voltes involuntari, pero unes atres (moltes) dutes a cap pels «fans» d’alguna banda rival a la que estava actuant en aquells instants, per a molestar-la en la seua interpretació. A pesar de tot açò seguixc pensant que aquell certamen adquiria uns valors tradicionals i valencians a més no poder, i que li afegien indiscutible encant a la Fira de Juliol de cada any. Tot valia, dins d’unes llimitacions, llògicament.
Hui en canvi, ad aquells motius que m’apartaren d’assistir com a espectador, any darrere d’any, he d’afegir el que l’edat, que no perdona, m’ha castigat en la pèrdua de sers que junt a mi s’encontraven cada any en la plaça de bous, per a fruir de l’espectàcul comentat. Són tants els que ya no estan, que per a mi, com en un principi he dit, el certamen ha anat morint, i hui en dia considere el que es faça en el Palau una completa blasfèmia a la tradició. Sí, potser que em califiquen d’exagerat, pero és lo que sent, i aixina ho publique. És una cosa més de les que van desapareixent en la nostra Valéncia. Llamentable, pero cert.
Per tots aquells que, com acabe d’expondre, ya no estan en este món, i que m’acompanyaven, als que dedique el meu recort, vullc també fer constància del sentit recort cap a un excelent amic que també nos ha deixat, i que era considerat com la «Veu del Certamen», per ser el que nos anunciava, micro en mà, el nom de la banda i de les obres, en cadascuna de les actuacions. Estic referint-me al magnífic locutor de Ràdio Valéncia, Rafael Mauricio.
No vullguera que atres coses valencianíssimes continuaren el camí que feren mamprendre fa uns anys al certamen musical, pero… ¡qué volen que els diga! Viure per a vore.
Rafael Melià Castelló
Secretari de Cultura.
