¿FINS A ON ANEM A ARRIBAR?
Ahir, sense anar més llunt, quan TVE estava emetent el seu informatiu en valencià (o lo que siga) de les dos de la vesprada, vaig oir una paraula de la presentadora que em va posar fòra de mi. Esta paraula, que no contenta en haver-la dit una vegada, la va repetir alguna vegada més durant la notícia que estava llegint. Ya sé que la culpable no fon esta senyoreta o senyora, sino que el mal ve d’aquell que escrigué la nota informativa.
S’estaran preguntant de quina paraula parle, ¿veritat? Puix be, la parauleta en qüestió fon la següent: “sarampió”. Sí, sí, aixina com sona. Segurament la mà que cometé dit assessinat llingüístic desconeix que el castellà “sarampión” té una traducció al valencià coneguda i practicada pels valenciaparlants des de sempre, i esta és “Pallola”.
Resumint: La Llengua Valenciana, que ya està sofrint de manera brutal els atacs del catalanisme imperant, no contents en això, ara també té que patir els barbarismes que naixen de l’influència del castellà en el nostre poble.
¿Sarampió? ¡Vinga, no em facen plorar! En lo bonica que és la paraula valenciana correcta: Pallola. Sí, sí, que és eixa malaltia que fa posar-se roig a qui la patix. Tan roig com deuria de posar-se el que cometé la brutalitat descrita, perque això sí que és per a ficar-se roig… ¡de vergonya!
D’ahí l’encapçalament que eh triat. ¿Fins a on anem a arribar?
Rafael Melià Castelló
Secretari de Cultura.
