POEMA ESCRIT I RECITAT PER MI EN LA DATA EN QUE ES CELEBRAREN ELS XXX ANYS DE LES NORMES DEL PUIG.
¡VALENCIANS, FRUÏM UNITS!
Com l’esclat d’un nou trenc d’alba,
com la llum motiu de festa,
com les dolces campanades
de la torre d’una església…
Igual que l’aigua que corre
pel cau que busca la presa
de la mar on desemboca
la seua corrent sens treua,
hui els valencians de bon cor
honorem la magna gesta
d’este trenta aniversari
de les normes de sa Llengua.
Llengua nostra, dolça mare
que al nostre cor alimenta
en les arraïls profundes
d’un poble que se lamenta
en vore enemics famèlics
que com voltors plens d’espenta
tracten furients de furtar-nos
sa esplendidea i bellea,
conduint-la a un atre lloc,
ermaç on jamai naixquera,
baix un tendal de mentires
i de fraus plens d’innoblea.
Hui el Puig de Santa Maria
el més grat semblant presenta,
recordant aquella data
en que Valéncia sancera
reconegué com a pròpies
les normes en que es sustenta
nostra Llengua Valenciana,
fogint de qualsevol mescla
que la vullga enterbolir
i fer-la d’una atra adepta.
¡Valencians, units per sempre
fruïm de tan magna festa!
RAFAEL MELIÀ CASTELLÓ
