Cultura

El Regne de Valéncia és dels més antics de la Peninsula. Els primers reis de Valéncia independent foren Mubarak i Mudafar, dos esclaus d’orige eslau, que asumiren la religió musulmana

La Cort d’Al-Balansí, a mijans del segle X, fon un empori cultural de gran relleu. Ell fundá els jardins de Russafà.

Un fill del califà Abderraman I s’instalà en Valéncia perque li agradaba el paisage i fon conegut com Abd-Allah Al-Balansi (el valencià)  i vixqué més de vint anys ací.

De l’horta de Valéncia despunta la Barraca, el símbol més autèntic de tot lo valencià. I entre el blavenc puríssim d’un cel mancat de taca, és la figura meua allò que més destaca, donant-li honor i glòria al fill d’este replà. Soc la que aporta essències d’històrica hortolana: la que en costums i ritos sempre … Leer másNOS PARLA LA BARRACA

El poble valencìa utilisant la mescla d’iber, llatí i aràbic, que més tart seria batejada com Llengua Valenciana o Idioma Valencia.

Els musulmans, en l’aportació de la seua cultura oriental, portaren productes com l’arròs i la taronja, que tanta importancia tindrien en la Pàtria Valenciana.

Existixen unes monedes de Recaredo com «Rei de Valencia», que nos donen a entendre que en el segle V ya existia un territori denominat el Regne de Valéncia.

En l’any 138 abans de Crist, el cònsul romà Junius Brutus fundà la ciutat de Valentia, que significava la ciutat dels valents.

Roma conquestà quasi tota Europa, i tenia el convenciment de que la mar era seua. D’ahí ve lo de “Mare Nostrum”.

Les guerres entre Cartago i Roma es denominaren “Guerres Púniques”. La primera es desenrollà en Sicília, i la segona en Sagunt.