Com a portic d’alegria es tradicional costum envoltar del grat perfum de la murta en tan gran dia. Sempre el Corpus yo voldria que fora en nostra ciutat, per a deixar perfumat el mal olor d’eixes rates, que obrant com fatals pirates nos furten l’identitat. RAFAEL MELIA CASTELLO
En el segle III a. de C. Roma i Cartago feyen guerres entre ells per a conseguir el domini dels llitorals.
Valéncia ve del llatí «Valentia» de la presència romana en terres iberes, que s’inicià uns 200 anys abans de Crist.
La Llengua ibèrica és la primera llengua coneguda del poble valencià, escrita en un alfabet oriental importat, i que més tart absorbí el llatí.
Les ceràmiques testimonien l’existència d’instruments musicals pareguts a dolçaines i de cerimònies de balls i de cants.
La falcata és l’arma autóctona del guerrer iber. Ès un sabre en una fulla un poc curvada i d’un sol fil.
Llegint el comentari d´un gran valencià i gran amic D. Josep Vicent Ballester Olmos, me trobe en la necessitat de fer un llauger comentari per a respondre a tan subtil i afinat pensament. Els valencians, i em referix a totes les persones que naixcudes ací o no, tenen el seu cor en Valéncia per motius … Leer másCONTESTANT AL SR. D. JOSÉ BALLESTER-OLMOS I ENGUIX
El poble íber ocupà durant segles les terres que més tard serien Valéncia, d’eixa época es el «Guerrer de Moixent»
En l’Edat de Bronze es reberen les primeres visites de grecs i fenicís que venien en ànims de comerciar.
En l’Edad de Bronze (1.800-1200 a.C.) en Villena es descobrí un dels tesors àureos més important d’Europa, compost per 59 objectes d’or, plata, ferro i ambar,que es denominat «el Tesor de Villena» Fou trobat l’any 1963 en la «Rambla del Panadero».
