DEIXEU-ME SER VALENCIÀ

DEIXEU-ME SER VALENCIÀ

Deixeu-me ser valencià.
que és lo únic que pretenc.
No vullgau fer que combregue
en allò que vos convé,
puix soc naixcut en un barri
que ben valencià se sent.
El vell barri de Morvedre,
lo més gran del món sancer.
Soc valencià dels de hui,
dels que viuen un present
ple de falsetats i enganys,
fruits d’una maligna ment,
que intenta fer-nos canviar
per mig d’adoctrinament.
Deixeu-me ser valencià,
sense haver de tindre res
en el poble català,
ni molt menys en madrilenys.
Ni uns ni atres formen part
de ma història que naixqué
en el breçol de la glòria
del meu benamat terreny.
D’este terreny, serra i mar,
horta i secà, a on el rec
fa brotar la llavor sana
dels valencians sentiments.
Deixeu-me ser valencià,
que tranquil estic molt be,
que lo meu no és barretina
ni el bombí dels meseters.
Lo meu és glatir en força
perque tinc sanc de Torrent
i atra sanc d’un valencià
fill del carrer d’Aladrers.
Per lo tant, ho teniu clar,
que canvie no intenteu…
Perque ho tinc ben decidit,
i en mi segur no podreu.
Deixeu-me ser valencià
tal i com m’ho mana Deu.