Les més fondes emocions naixen dels sentiments a flor com la pluja ben caiguda és un goig i un cant de vida. Esta reflexió me l’ha produïda un acte-homenage senzill vixcut “en família” com be aclarí el presentador Manolo Marzal el Dia del Cant Valencià 2018 celebrat en Lo Rat Penat en lloc del Saló Alfons el Magnànim de la Beneficència, el dissabte 15 de decembre a les 18 h.
Quan els jóvens dels pobles en Història van oblidant sa pròpia Cultura i les més velles i belles tradicions, canviant les naturals emocions per un mòvil i els millors sentiments per un “botelló” a on beure i emporrar-se, la costera avall pot fer-se camí sense retorn.
Sentit i emotiu l’homenage al gran músic, director i compositor En Bernat Adam Ferrero d’Algemesí; aborronadores les cançons ad ell dedicades… Albaes, per la de l’1, l’1 i el 2 o cant de l’Horta, l’1 i el 12 i l’1 de la Ribera o Riberenca.
Les veus, maravelloses i genials veus de: Carlos, Mª José Mengot (Pepita de Russafa), Emili Lluís (Mílio d’El Puig), Mª José Ruiz (Marisé de Montolivet), José Ramon Salvi (El Dengue), Mª Dolors Benlloch (Rogeta de Mislata) i Carmen Sales (Carme de Castellar)
Els versadors d’improvisada inspiració com ara Vicent Ribelles, Francesc Nicasio i Jesús Ortega.
La magistral dolçaina de Marcial Cervera (Pierres) i el tabal de Cristian Cervera.
Els excelents músics de vent i la ronda de corda completaven un extraordinari acte que gojàrem i aplaudírem unes xixanta persones, ben privilegiades per sòrt.
Com a Associats Honorífics de l’Associació d’Estudis del Cant Valencià nomenaren a Victòria Sousa Genovés (Mestra de Cant Valencià) i a Salvador López Mafe (el versador Voro de Paterna) als que entregaren unes Plaques commemoratives i dedicaren una generosa Mostra de Cant en totes les variants genuïnes.
Com díem adés i referma la llògica, actes d’este nivell haurien d’omplir la Sala Iturbi del Palau de la Música o el nou Palau de les Arts. Estant d’acort en tots els alvanços de la modernitat, el bon Poble Valencià ha de saber retrobar-se escampant i respectant la seua Cultura, Llengua i Tradicions, en germanor i sense anar contra ningú.
Aureli López
