EL PASSODOBLE “EL FALLER”

EL PASSODOBLE “EL FALLER”

(Sant i senya de les Falles)

Potser que poca gent conega la veritat que envolta a la creació d’este conegudíssim passodoble, original del gran geni de Sueca, En Josep Serrano i Simeon. I per tal motiu, me disponc a traure a la llum alguns importants detalls del naiximent d’esta valencianíssima peça musical, i que ocorregué allà per març de l’any 1929, una vegada solucionades les traves que existiren per a la seua consecució final, i que, a modo d’anècdota, cal expondre ací, i és lo que vaig a fer acte seguit.
Les notes harmonioses, impregnades d’alegre melodia, acaricien els oïts dels valencians i dels forasteres que a Valéncia arriben per a extasiar-se en la contemplació de la millor festa que es celebra en tot el món. «El Fallero» és la partitura que més es gasta durant eixos dies per totes les bandes que venen per a amenisar els passacarrers que en volten la ciutat de música i de colorit.
L’història començà per mig de la visita que Emili Vilella, industrial i gran amic del mestre, realisà desplaçant-se a Madrit, per a parlar en ell i propondre-li l’idea que junt a uns atres components de les comissions falleres que existien llavors en el Cap i Casal, havien tingut: Crear un passodoble que identificara per a sempre la nostra festa. Rebut per Serrano en l’amistat que existia, l’ilustre suecà acceptà el repte, i quedà encarregat de dur a cap tal missió.
El temps anà passant, i Pep Serrano no donava senyals de vida al respecte, per lo que a punt d’acabar febrer, i donada la ya proximitat de les festes falleres, el fillol del mestre, Samuel Navarro Tatay, viajà a Madrit per a recordar-li l’assunt, obtenint d’aquell tota classe de reconeiximents a la queixa que li mostrava el fillol, en nom dels fallers, que estaven posant-se nerviosos en vore que el passodoble no estava ni escomençat. Serrano li pregà que fera arribar ad estos els seus precs de perdó, puix tenien tota la raó del món.
Com a excusa manifestà que es trobava travessant un moment difícil, puix estava component la sarsuela “Los claveles”, i precisava acabar-la lo més pronte possible, motiu pel qual confessà que se li havia oblidat per complet la composició a la que s’havia compromés davant d’Emili Vilella. Afegí al seu fillol que quedara tranquil, que el tema el resoldria ràpidament. Degut ad estes paraules, Samuel Navarro es tranquilisà, pero no del tot, com prova el fet de que quasi diàriament visitava al mestre, en l’excusa de preguntar-li per la seua salut, pero impulsat per l’interés de saber cóm marchava la composició del passodoble.
Este detall no li caigué en sac trencat al mestre Serrano, qui un dia li digué que suponia el motiu pel que el visitava tant, cosa que Samuel no li pogué rebatre, perque era la veritat. Per tal cosa, Pep Serrano l’invità aquella nit a sopar en sa casa, cosa que aquell acceptà, sense sospitar el perqué. El sopar tingué lloc de forma molt normal, pero a la fi del mateix, el mestre li digué al fillol que esperara en el saló, mentres que ell anava a fer una cosa. I la cosa que tenia que fer, i que realisà, fon la composició del passodoble. En només mija hora el tingué compost. Samuel Navarro fon cridat pel mestre, i li’l va fer escoltar en el piano en el que treballava. Eixa fon la primera vegada que s’interpretà “El faller”, i el primer oyent, el seu fillol, que mostrà gran satisfacció i complaença davant de les notes harmonioses i excelent melodia plenament valenciana que acabava d’escoltar.
Quan la partitura de l’obra arribà a Valéncia, els fallers la reberen com be es pot imaginar, donada la brevetat del temps que faltava per a falles. D’esta forma naixqué «El Fallero». D’eixe modo anaren «despertant els cors dels valencians i fallers», i vàries bandes valencianes, una volta conseguits els papers, començaren a ensajar-lo en molta ilusió, en vistes al concurs convocat.
I durant les festes falleres d’aquell mateix any, el 1929, la banda de Riola s’alçava en el triumfo, conseguint el primer premi a la millor interpretació. Esta banda estava dirigida per Josep Tamarit.
I des d’aquell moment… fins ara…

Secretaria de Cultura
Unió i Germania

 La imagen puede contener: una persona, barba y primer plano
Compartir...
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter