ELS CORCONS CATALANS
PER SI LA MEMÒRIA FALLA, ACODIREM A FULLANA.
¿UN DICCIONARI CATALÀ PER A LA LLENGUA VALENCIANA? QUE FEM DEL DE 1472 ESCRIT EN VALENCIÀ?
Lo que també indigna és confirmar lo absurt i claudicant que pretengueren fer alguns, intentant arrastrar a uns atres al descrèdt i la vergonya.
El Poble Valencià sempre ha segut conscient de que tenia una llengua pròpia i des de l’Edat Mija, se li ha vingut cridant Llengua Valenciana per propis i estranys. Numerosos testimonis ho documenten i ho confirmen, a part d’equivocacions o anómales interpretacions nominals. Tingué diccionaris abans que atres moltes.
Les Corts Valencianes, en just i fidel criteri, aixina ho arrepleguen en l’Estatut d’Autonomia, definint a la Llengua Valenciana com l’idioma propi del Poble Valencià. Qualsevol atre afegit seria anómal, injust i espuri.
Pero mira per a on, una Acadèmia que crea el Poble Valencià per a la seua llengua, elabora un diccionari en el que pretén definir-la. Es recolza en el dret que li assistix per llei, per a la seua normativisació, és dir, per a establir normes llingüístiques . ¿La definició es pot considerar una norma? No, per supost.
¿Per qué es clava, puix, en estos albarginars l’Acadèmia Valenciana de no-sé-quina llengua? En el seu nom, ya per omissió, existix el primer erro, garrafal i quasi delictiu, per la mala intenció que el motivà, estrictament política. Furtant, descaradament, el nom que li correspon per raons exclusivament llingüístiques i històriques.
I a partir d’ací les preguntes es succeïxen.
¿Per qué posar en el mateix sac a les llengües de Catalunya, Mallorca, Valéncia i uns atres llocs menors, assimilant-les al valencià?
¿Per qué eixa insistència en «l’unitat de la llengua»?
¿Per qué eixa insistència en que sempre, al principi, en el mig, o al final aparega la paraula malaïda català?
¿Pretenen en això conseguir la pau llingüística o pel contrari desigen dessoterrar l’astral de guerra?
Lo que sí que pretenen és que els estigam agraïts per haver armes tres paraules valencianes, giner, sancer i bellea, com publicà el seu portaveu oficial, o fins 60 o 70 , con ha informat un dels ben pagats.
¿Podríem o deuríem ademés donar les «gràcies per la propina» o per les molletes que magnànimament es dignen oferir-nos? Seria vergonyós i indigne si es fera, i inclús si se tolerara.
Un dels alts càrrecs de la mateixa i, per tant, presuntament entre els millors pagats, es va permetre inclús insultar a dirigents del Partit Popular, perque es manifestà en fermea i dignitat, davant de la barbaritat que es pretenia, devent recordar-li que ell mateix escrigué que si no es canviava la fonètica, seria difícil alvançar en la catalanisació escolar, devent aprofitar la matèria curricular per a intentar conseguir-ho. Lo que denuncia els motius polítics que impulsen ad estes gents a ocupar estos càrrecs des dels que lluiten per a impondre la seua doctrina, devent ser inhabilitats com se reclama públicament.
Lo dit és suficient per demostrar l’interés desplegat per a conseguir que RTVV i les emissores de ràdio en català continuen emetent, com únic mig de conseguir a llarc determini el canvi fonètic necessari.
Per si açò fora poc, i per a major escàndal i escarni, uns atres responsables es refugiaren en un penós mutisme, encara que en la maquiavèlica idea de traslladar el problema i la seua solució al Consell Jurídic Consultiu, qui ya emeté en una atra ocasió dictamen sobre el tema… La via jurídica fon una simple trampa saducea per a guanyar temps en la pretensió de desactivar la situació i que el diccionari de la llengua catalana vera la llum.
No és una qüestió jurídica, és una simple qüestió de sentit comú, de dignitat colectiva i de respecte a un poble. Tenim una llengua pròpia, ya definida històrica, social, llingüística i llegalment, i no necessitem més definicions.
Hem creat una Acadèmia de la Llengua que, encara que no porta nom, ho reclamem des d’ací i des d’ara al Consell i a les Corts, és dir, l’Acadèmia de la Llengua Valenciana, que deu llimitar-se a treballar per l’idioma valencià d’ací i d’ara. Nos sobra en lo nostre, no necessitem res de ningun atre. En ell construírem el primer Segle d’Or de les Lletres Valencianes, Espanyoles i Europees, i en ell podem construir un atre.
Un diccionari de la Llengua Valenciana per a Valéncia i els valencians. LÚNIC DE TOTS ELS VALENCIANS. El diccionari de la Llengua Catalana per a Catalunya, els catalans, i PER A TOTS ELS PANCATALANISTES D’ACÍ. Res de diccionaris «barrejats». Cadascú en sa casa i…
Reclamem els valencians que alguns membres del PP i uns atres del C’s deuen definir-se. Les miges tintes, el «pasteleo» i les «componendes» no van a ninguna part. És hora de fermea, de donar la cara pel seu poble, d’opondre’s a maniobres polítiques de llarc alcanç, que perjudiquen moltíssim a Valéncia i a Espanya, i necessàriament també al P.P.V. D’això donaren eixemple en el seu moment el President Fabra, el Vicepresident Castellano i el portaveu en les Corts, Sr. Bellver.
Retiren eixe diccionari. En el de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana sobra, i si s’emprenyen, dissolguen la AVL. Guanyarem en dignitat, tranquilitat, i en els millons aforrats podrem atendre les necessitats de cinccentes famílies valencianes necessitades.
Si algú, per si mateix, o en representació d’alguna entitat, per tradicional i important que parega, es rebaixa a realisar arreglaments en ella, que sàpia que està perdent el temps, el prestigi i la dignitat, no sols la seua, sino també el de l’entitat a la que puga o diga representar.
Ells (els catalanistes), ¿pensen que amagar-o en estos moments és una victòria? Res mes llunt de la realitat. Contra el corcó, el nostre cor.
José Aparicio Pérez
Últim Secretari Perpétuo de la RACV.
