Seré breu, com ho és el presupost que nos ha concedit el Govern de la Nació a Valéncia.
L’inversió del Govern per a la Comunitat, per a lo que queda d’any, serà de 589,18 millons d’euros, quan els últims presuposts ascendien a 879 millons.
Resultant en 290 millons d’euros menys el 2017, lo que supon un 33 % menys.
No obstant, d’aquells 879 millons d’euros presupostats en 2016, s’han eixecutat 386, és dir, menys de la mitat, en lo que comporta per al deteriorament i tancament de les mijanes i menudes empreses la seua no eixecució. ¿Devem preguntar-nos per qué? Una vegada més, el Govern nos insulta, nos ignora i nos desprecia.
Lo que està clar és que per uns i atres, a dia de hui, no existix cap de representació de Valéncia en el Govern, ¿quànts polítics valencians ocupen llocs en les altes Administracions de l’Estat, com les Corts, el Senat, etc.? En conseqüència no existix cap de poder en el context general de l’Estat. Fa anys els funcionà als partits existents i nos tenien convençuts de tot lo contrari. Ocorregué en els millors temps del Socialisme, i açò no ha canviat per a res en el Tripartit, com ya era sabut per tots, pero tampoc nos funcionà en el PP. ¿Serà per incompetència política? Aixina és que nos trobem en un núvol, com ara està de moda.
Veent que esta història es repetix constantment en el nostre territori des de fa més anys dels citats, el Poble valencià tindrà que prendre d’una vegada per totes alguna mida i respondre ad estos atacs contra l’economia valenciana, en conseqüència contra les nostres empreses, la nostra agricultura, el nostre Port, el nostre Corredor Mediterràneu, els nostres jóvens desocupats, la nostra forma i manera d’identificar-nos, etc. etc., i quan parlem de Poble, nos referim a tots els valencians, al marge de colors polítics, que ya veem que són incapaços de realisar el seu treball. Per això no se nos sent.
Pero la culpa la té el Poble que els votà i els ha votat, acceptant les bovades pròpies de filòsofs de tercera fila, governants que dia a dia nos venen en un toll de “chanades” que nos tenen fins la mèdula. Per a mostra, un botó. Educació, ¿quins nivells alcancem? Economia, ¿quins nivells alcancem? ¿Quin índex de desocupació alcancem? Aixina, successivament.
O estem en el carrer o no estem en part alguna.
Unió i Germania
