HUI NOS PARLA LO RAT PENAT
De l’escut que a Valéncia dona talla,
omplint-la de grandea i d’esplendor,
guardant-lo qual soldat que no es desqualla,
el Rat Penat que els parla és sa muralla,
el seu símbol millor.
Regnant en nostra terra un rei triumfant,
Pere de nom, i a més Cerimoniós,
donà forma a una idea rellevant,
posant dalt de l’escut, ben arrogant,
a un drac alat preciós.
Pero el greu sentiment supersticiós
que llavors habitava entre la gent,
i sent el drac alat signe ostentós
del món de l’ocultisme tenebrós,
no els procurà content.
Per tal motiu la gent el nomenava
pel nom de Rat Penat, que era més fàcil.
I a força de sentir-ho se gravava
en eixa gent, que pas a mi em deixava
de forma suau i gràcil.
I arribà el dia somiat per ma persona,
en que per fi me varen colocar
dalt de l’escut, a modo de corona,
que és tal com dir que el meu cos acarona
al valencià solar.
En les ales obertes me disponc
a viure eternament en gratitut,
defenent la ciutat com me proponc,
front als atacs cruels, i m’interponc,
conservant sa virtut.
Que no hi ha en tot el món més maravella
que Valéncia i el seu poble enchiser,
i qui gose tacar sa image bella
de verge i de puríssima donzella,
¡de mi haurà de saber!
Del perill que l’acossa, yo la lliure.
D’enveges i rencors yo la defenc.
De qui pretén que oblide ya el seu riure,
lo Rat Penat l’aparta, el fa prescriure,
¡puix yo soc més flamenc!
Per ella i per ses nobles tradicions,
per l’encant de ses glòries primoroses,
per son poble, replet de grans passions,
de sentiments honrats i d’ilusions,
¡que són les més fermoses!
Per tot açò, sapiau que estic ací.
Dalt de l’escut se troba aposentat
este símbol que guarda son destí,
el destí primorós, pur i diví…
…¡de vostre Rat Penat!
Secretaria de Cultura
