Tots els dies, i en tots els mijos de comunicació escrits i comentats en les ones, se nos està invadint constantment a través dels aspectes socials, culturals, polítics, econòmics, etc., que llamentablement són poc o res formats, diríem millor, incults i dirigits, a on els temps i les accions es mantenen orientades per les Universitats, creant a través d’elles un paraigües d’intelectualitat inexistent, pero sí clarament dogmàtic, a on el manit dicroisme, en atres temps paraula molt d’esquerres, apareix en tots els àmbits socials, donat que actualment la cultura no està de moda, a on fàcilment s’aparca l’ignorància, cosa que no ocorria en Espanya des de feya molts anys, lo que nos porta concretament en Valéncia a la més absoluta decadència.
El constant maniqueu, ruptura i provocació en tots els àmbits i les accions socials mampreses, que tenen el propòsit d’alcançar la desídia de les persones, principalment majors, continua i continuarà durant prou de temps, si alguna cosa o algú no ho remedia. La pregunta seria ¿per qué estes persones que s’enfronten als ciutadans, provocant dia sí i dia també, no les aparten de l’àmbit públic administratiu, donada la seua ineptitut manifesta? Resposta: perque estan per a complir en este propòsit, l’objectiu és seguir mantenint l’irritació en tots els órdens de les coses, gasejant a la nostra societat. De no ser aixina, tingam per segur que llavors sí que serien cessats. Mentrimentres, el carro alvança.
Resultat, la societat s’inhibix, s’oculta farta i cansada d’aguantar decisions irresponsables, anacròniques, inexplicables, accions de l’anti tot, faltes de proyecte i estudi (Movilitat-Immovilitat) per part d’aquells que practicaven lo de prohibit prohibir. ¿Recorden? I cansats acaben per deixar actuar lliurement ad estos personages incults, que es dediquen a trencar els nostres esquemes familiars, socials, culturals, econòmics, tradicionals, etc. etc. Lo greu és que somien també en dirigir les nostres vides. Per això s’apliquen les teories prohibitives en tots els órdens de la societat, i en conseqüència, es produïx la desanimació generalisada.
Estes són noves fòrmules de control que nos recorden temps lluntans, a on s’anulava el sentit democràtic i a on s’instala La Democràcia participativa, aquella a on decidix tan sols un 3 % de la població. ¿I la resta qué? Tal volta les coses canvien. Això ho esperem tots.
Secretaria General
Unió i Germania
