LA NOSTRA MÚSICA
Valéncia, terra d’artistes,
exponent de gran bellea
que per tot arreu escampa
sa gran música enchisera.
Igual valor valencià
derrama la de Morella,
que la de la vall del Túria,
d’Ademús o Sot de Chera.
Només oir el tabal,
en percussió molt ben feta,
junt al so de la dolçaina,
en dolçor que maravella,
aquell que es sent d’este poble
nota córrer per la vena
una sensació exquisita
que en el món no té parella.
¡Música de nostre poble!
De vol suau com l’oronella,
que va replegant glatits,
fets flors, en una cistella,
per a oferir-los més tart
a nostra Maredeueta,
mentres sona son bell himne
en sa Basílica bella.
Glatits d’amor i de fe
que són com la caravela
que du al poble valencià
fins al port de la cautela,
per a que el futur que arriba
semble com una gasela
que llaugera corre en ànsies
d’alcançar la seua meta.
Esta música, llector,
és nostra màgica aixeta
que, en obrir-la, deixa córrer
allò que Valéncia presta:
amor, honor, humiltat,
i atres que ompli en sa targeta,
per a que el món que viu cego,
en justícia nos conega.
Contestant a la pregunta
que formula nostre lema,
ací no hi ha que parar
ad este art que té Valéncia.
La música ací no es para,
sino, al contrari, que aumenta
per a ser ben coneguda
com de la serra o la vega.
La dolçaina i tabalet…
¡Quasi res porta la prensa!
¡Lo millor de lo millor!
¡Vixca sempre nostra festa!
Que mentres quede la música
d’esta enchisera parella,
Valéncia serà, sens dubte,
¡la més destacada enveja!
