No plores, Valéncia meua,
que ací està un partit que naix
que te defendrà per sempre
del perill que te fa encaix,
No plores, que ací nos tens,
som els teus fills ben parits.
Dels atres, millor me calle,
perque són rebordonits.
Ací tens la teua lluna,
la que tanta fama et dona
quan diuen que alguns se queden
dormint en ella la mona.
Sàpies que Unió i Germania
mai no caurà en eixe estat,
per son grandiós esperit
i gran valencianitat.
Ya poden vindre fantasmes
d’uns hipotètics països,
prometent-nos mil ventures,
caramelos i pastiços,
que fórem, som i serem
valencians fins a la mort.
Aixina que, ya ho sabeu:
No nos portareu a l’hort.
Esta foto de Galindo,
que és un autèntic tesor,
m’ha inspirat este poema
que naix de dins del meu cor.
Secretari de Cultura
Rafael Melià i Castelló
