Del gris de la greu boira que en volta els nostres dies,
dels núvols que empalustren la llengua del meu cor,
fem nàixer noves forces repletes d’alegries,
obrint en nostra terra les belles simfonies
de lluita, fe i constància, nostre preat tesor.
Caldrà que plantem cara de dràstica manera
ad eixes arts impures d’uns sers rebordonits
que fan que nostra terra, bledana i enchisera,
es trobe baix les sarpes de l’actitut rastrera
d’aquells que com nous Judes,nos peguen esclafits.
Vixcam noves etapes de trencs d’alba fermosos,
prenyats d’ilusió nova que acampa entre les gents
per a collir la sembra dels fruts més llavoriosos
que erupcionen qual magma dels volcans generosos
que alliçonen Valéncia dels més purs sentiments.
Caldrà que el crit s’escampe pels termes d’esta terra
que ya se troba farta de soportar bochins.
¡Obrim els cors a una! ¡Digam lo que s’aferra
dins d’ells i no es desterra!
¡Lluitem com nos fa falta en estos temps roïns!
Secretari de Cultura
Rafael Melià Castelló
