Per fí un poquet de memòria històrica universitària.
Segona entrega.
Durant dèu anys el filòlec Fullana impartí, gratis et amore, les seues lliçons de llengua valenciana, pero la càtedra fon suprimida en 1928 en la Dictadura de Primo de Ribera, puix se temia que fomentara el separatisme, pero ¿per qué no es restablí la càtedra quan acabà la dictadura? ¿quí impedí que es restablira? Fem memòria històrica i vejam com ho explicà l’acadèmic JF. Ballester-Olmos i Anguís en el seu discurs del 3 de març, Dia de la Llengua Valenciana, enguany dedicat a la Càtedra de Llengua Valenciana i al filòlec Lluís Fullana: «[…] Finalisada la Dictadura (28-2-1930) el Centre de Cultura Valenciana demanà el restabliment de la càtedra i dos mesos més tart (3-4-1930) la junta de govern de l’Universitat havia acordat donar conformitat a la petició. Pero, passà el curs següent (1930-1931) i, arribat el final del curs, […] el tema estava pendent de resolució.
Escomençà el nou curs 1931-32 i, ya proclamada la República, l’Universitat reorganisà el seu Institut d’Idiomes, un orgue en l’estructura del qual estava inclosa la càtedra de Llengua Valenciana. El nou director d’est Institut, Luis Gonzalvo, nomenat per la junta de govern, se manifestà contrari (21-X-1931) a la reinstauració de la càtedra de valencià, regentada pel Pare Fullana. Ballester-Olms reproduïx l’escrit de Gonzalvo al rector a on diu per qué es nega a la continuïtat de la càtedra, puix «era amparada per l’Universitat i explicada en una de les seues aules, pero instituïda i tècnicament regida per una entitat cultural aliena a l’Universitat; el professor encarregat d’ella no fon designat per l’Universitat, ni percebia un haver fix com els demés professors de l’Institut, per ser gratuïta la matrícula d’eixa assignatura», afegint Gonzalvo que «la ciencia del lenguaje valenciano no está hecha y la Universidad no puede enseñar lo que no existe». Deixa clar Ballester-Olmos que: «L’Universitat d’esta manera i en la seua Junta de Govern de decembre de 1931 anulava la càtedra, se deslligava del Centre de Cultura Valenciana i plantejava una nova formulació del valencià en la creació d’un orgue propi que estudiara la llengua valenciana, lo que donà lloc al naiximent d’un Seminari de Filologia valenciana que dirigiria Manuel Sanchis Guarner
