Estos mesos passats anava el president del govern espanyol -com el filòsof grec- buscant en un farolet, diputats que estigueren disposts a aprovar-li els seus presuposts d’enguany. A canvi s’oferia a negociar contrapartides interessants per al territori de procedència d’eixos diputats. C’s (soci de llegislatura) UPN, Foro i PAR (partits coligats), Coalició Canària i PNV pròxims als plantejaments ideològics del PP i, per fí un vot de Nueva Canarias. Yo vullc destacar el cas de Nueva Canarias. Nueva Canarias no té mes que un diputat pero el partit està dispost a passar de la seua ideología -mes pronte d’esquerres- per tal de conseguir beneficis per als seus ciutadans. Descontes en billets d’avió i barco (75%) Bonificació al 100% del transport de mercancies, finançació estatal del Posei(pla d’ajudes a les produccions agràries), ajudes per a l’extracció d’aigües, ajudes a l’exportació de tomates, millora del REF (Règim Econòmic i Fiscal)de Canàries, millores en infraestructures, garantia d’aprovar la reforma de l’estatut i també la reforma del sistema electoral. En resum 204 millons enguany i casi la mitat d’ells garantisats per al futur ya que serán inclosos en el REF. I no computaran com a finançació autonòmica. Un bon gol de Nueva Canarias.
També nosatres en el nostre Regne tenim fortes necessitats i carències:
Nos fa falta una millor Finançació Autonòmica, com tenen atres autonomies.
Millorar nostra competivitat, cóm? Mes inversions en infraestructures bàsiques: ports, aeroports, corredor mediterràneu, millores en la ret viària, inversions per a conseguir l’aigua que necessita nostra agricultura i turisme i atres . Inversions per a mantindre i millorar el mig ambient.
Reconversió Agrícola per a lo que necessitem inversions en infraestructures agrícoles, inversions en investigació, innovació i desenroll, ajudes per a la reconversió de varietats, ajudes per a la comercialisació i exportació, ajudes en assessorament i seguiment de les produccions agràries.
Reconversió industrial: també se necessiten inversions en infraestructures industrials, en investigació, innovació i desenroll, ajudes per a promoure l’indústria agroalimentària que puga ajudar a les produccions agràries. Ajudes per a la mijana i chicoteta empresa i també per als autònoms.
Incorporar-nos a la societat de la comunicació i el coneiximent. Inversions per a reduir la desocupació incentivant la contractació de jóvens i colectius més desfavorits. Ajudes per a la dependència, per a les minusvalies, i per a tots aquells colectius més desfavorits.
La nostra comunitat té en el Congrés 33 diputats -13 del PP, 9 de Podemos-Compromís-Eu (4 de Compromís), 6 del PSOE i 5 de Ciutadans.
Els 4 de compromís que tant criden demanant finançació ¿ Per qué no han aprofitat l’ocasió? Posant els interessos dels valencians per damunt dels seus enfrontaments ideològics.
Els 18 del PP i Ciutadans que pensen votar a favor,¿ Hauran exigit res d’alguna d’estes coses a canvi dels seus vots?. Tots els demés –inclòs els 4 de Compromís- votaran en contra perque donen més importància a l’enfrontament en el govern que a l’interés del poble valencià. Els hem elegit els valencians pero ¿quina valenciania demostren a l’hora de treballar en interés del poble que els ha elegit? Estan només preocupats per conservar el seus privilegis com a diputats i no van a enfrontar-se als que els poden deixar fora de les pròximes llistes electorals. Podríem dir que com a diputats valencians, zero. Per això tant en la finançació del gast corrent com en la finançació per a inversions seguirem com sempre en la cua. A nivell eixecutiu nacional no hi ha, en cap partit, valencians de pes, que puguen influir en portar recursos i finançació cap a la nostra terra.
L’actual eixecutiu autonòmic que, dota generosament les subvencions a les entitats i associacions de la seua corda catalanista i ofega i deixa sense dotació a entitats tant representatives i històriques com Lo Rat Penat i La Real Acadèmia. Que este eixecutiu actual i el que nos ha governat els 20 anys anteriors, han venut la nostra llengua i la nostra cultura al catalanisme en la creació de l’AVL i el seu blindage en l’Estatut.
El nostre regne, per la seua història, per la calitat humana del poble valencià, per la calitat i varietat de les nostres terres, pel mar i les costes, per la climatologia, per la cultura que hem desenrollat deuríem ser un regne, dins de l’Espanya plural, protagoniste i punter com hem sigut en atres époques.
¿I quina és la nostra situació?:
En l’agricultura hem perdut el nostre tradicional liderage i estem arribant a una situació que, manco algunes excepcions, els cultius tradicionals no donen una rendabilitat que permeta continuar les explotacions.
Les indústries tradicionals estan en crisis i moltes estan desapareixent. Els polígons industrials, a sovint tenen més naus tancades que obertes.
La nostra banca ha caigut en atres mans. Molts chicotets empresaris i professionals ya patixen les conseqüències. Com també moltes famílies.
La conseqüència de tot això és que patim una forta desocupació i que hem retrocedit en el progrés per a conseguir el nivell adequat de l’estat del benestar.
La nostra llengua menyspreada. La nostra cultura mistificada. Estan més ocupats en desfer tot allò que el temps, la cultura, les tradicions i les festes han arraïlat en el poble i que a ells els molesta. Sobre tot en temes de llengua i religió. Estan intentant desfer a les entitats culturals que defenen la llengua valenciana i buidar de contingut les festes i tradicions religioses.
No hem tingut sòrt en els que nos han governat en democràcia. Uns per catalanistes i uns atres per corrupció i vassallage als líders nacionals.
De ser una comunitat líder entre les espanyoles hem arribat a ser una comunitat en una renda per baix de la mija nacional i lo pijor de tot és que pareix que als valencians no nos importe estar perdent protagonisme en el context nacional. Seguim creent-nos totes les històries que els partits nacionals nos diuen. A soles som importants a l’hora de votar. En eixos moments apareixen per ací els seus líders i, ben arropats, pels seus acòlits d’ací, fan promeses que mai complixen i una vegada arreplegat el vot s’obliden de lo promés.
I els valencians seguim confiant i votant a estos partits. Pareix que hi ha un malefici i que estem condenats per sempre a favorir als que a soles busquen el nostre vot i no el nostre benestar.
És hora de que els valencians que no estem d’acort en esta situació, nos unim, en un proyecte comú en benefici de tot el poble valencià. Estic convençut de que molts creem que és necessari. És moment d’arrimar el muscle per a crear una força que, de veritat, servixca als interessos i necessitats nostres. Només fa falta generositat i ganes de treballar per Valéncia. Unió i Germania fa, des d’ací, una crida als líders dels partits polítics, a les direccions de les entitats culturals, socials i econòmiques i a tots els que estigau d’acort en estos plantejaments per a que tots a una veu i baix els plecs de la nostra Senyera fem possible un renàixer del sentiment de pertenència a un gran poble que mereix tornar a ser líder i protagoniste del seu futur, dins de les comunitats històriques de l’estat espanyol.
¡Valencians!
¡Vixca la nostra Senyera!
¡Vixca la nostra dolça Llengua Valenciana!
¡Vixca El Regne de Valéncia!
