El Teatre Principal, primer coliseu valencià, que fins no fa massa anys albergà espectàculs en els que la cultura de la nostra terra brillava en esplendor innegable, en l’actualitat nos fa reviure els seus recorts en pla melancòlic, puix la veritat és que la cultura valenciana ha desaparegut per complet de la seua programació.
Només tens que passar per la seua frontera i dedicar-li una ullada als cartells anunciadors dels events a dur a efecte, per a donar-te conte de la carència d’obres valencianes (de hui o antigues, és lo mateix), i sí de l’existència d’uns atres espectàculs de la classe que siga, que venen originats, dirigits i produïts per gent que va vore la primera llum en eixa part geogràfica que es troba al nort de la nostra comunitat.
Per tal motiu, la fotografia que acompanya ad este escrit correspon als anys 1930, en els que els habitants d’aquella Valéncia antiga encara podien fruir de presenciar la cultura autòctona dels valencians de llavors, cosa que hui en dia se nos nega per complet, incloent en eixa negativa l’existent de cara a Lo Rat Penat, en quant a celebrar els seus Jocs Florals en el seu privilegiat marc, com ha vingut fent-se més de cent trenta anys es referix.
A vore si, d’una vegada per totes, algun cervell dels que actualment nos governen tenen a be recordar aquells temps que han fet desaparéixer, i admetre que el nostre primer coliseu fon, és, i deurà de seguir sent, el centre en el que la nostra cultura torne a desenrollar-se en tot el seu vigor.
Esperem i desigem que aixina siga.
Secretaria de Cultura
Unió i Germania
