Recordant a D. Josep Climent i Barber
Ell va ser el que reclamà constantment el Cançoner a l´archiu de Barcelona
El Cançoner de Gandia és una colecció de més de xixanta composicions musicals religioses: salms, motets, villancets, himnes.., de diversos autors del segle XVI, vinculats a la Cort valenciana del Duc de Calàbria. El manuscrit original està incomplet i el procés de deteriorament pel pas del temps, és important, pero l´original permet reconstruir la majoria de la música compilada, qualificada com: «la mostra de la més rica polifonia del sigle XVI valencià».
I ara aplega lo més greu, que en son dia anticipà també el nostre musicòlec En Josep Climent i Barber.
Segons la documentació original en poder del Capítul gandià, a la que va tindre accés en son dia el periòdic Levante-El Mercantil Valenciano; el 2 de giner de 1926, el tom que contenia el Cançoner fon entregat a Higini Anglés, un becari de la Diputació de Barcelona, per a que treballara en la seua restauració i fotocopiat, perque els documents s´havien deteriorat pel pas del temps, en l´obligació d´una ràpida devolució.
No obstant, els documents mai regressaren a Gandia, i el manuscrit es donà per perdut durant anys. Localisada la documentació que indica clarament els termes de sa partida des de Gandia, es decidí, en giner del 2005, reclamar els documents que pertanyen a la Colegiata de Gandia, remetent un escrit a la Biblioteca de Catalunya, que la societat Amics de la Sèu, encarregà que el fera l´advocat Andreu Escrivà, estudiós de l´història de Gandia dels últims segles. Fon consultat oportunament Josep Climent , colaborant i aconsellant en tot lo precís, d´acort la seua sapiència.
La reclamació fon resposta per la Conselleria de Cultura catalana, Caterina Mieras en decembre de 2005. En el seu escrit, el govern català entén que la propietat del Cançoner de Gandia és seua, «per compra, per donació i en tot cas per prescripció administrativa», afirmaren; quedant al descobert la seua mentira i la seua infàmia,
