Durant tota la meua vida mai he oblidat als meus mestres d’escola, i seguixc recordant-los a tots ells. A saber: Don Remigio, don Rafael, don Emilio, don Celestino, a un atre Celestino, que ya és casualitat, a don José Luís, a don Luis, a don Juan Ràfols i a don Juan Korvas. (El polaco)
Els recorde en molta satisfacció. D’uns estic més content que d’atres, pero a tots els agraïxc de cor lo que feren per a ensenyar-me a anar pel món en esta vida.
Dic açò perque hi ha alguna persona que no sol recordar a l’igual que faç yo, i s’oblida d’algun mestre que, al menys, ha tractat d’eixercir sobre ells la seua llabor didàctica. I això me dol. Me dol moltíssim, puix pense que eixe mestre oblidat no es mereix tal oblit.
¿Vosté qué diu, sr. Marzà? ¿S’en recordarà algú de vosté dins d’uns anys? Estic segur de que sí, pero per motius completament distints als que yo exponc..
Pero això és, simplement, la meua opinió. Potser… equivocada… ¿O no?
Secretari de Cultura
Rafael Melià i Castelló
