“SEMPRE ESTÀS EN NOSTRE COR”
Des del dia en que vaig nàixer
vaig aprendre l’ensenyança
que dels llavis de ma mare
me va arribar dins de l’ànima.
Una ensenyança vital,
ferma, forta, i que impulsada
per les corrents imperioses
de la mar que en fúria alvança
cap al destí enchisador
del premi que Deu nos guarda,
contempla el bell horisó
del blavenc cel que ens eixampla
l’esperança en un pervindre
d’esplendor que ens afalaga.
Un pervindre primorós
que baix nostra fe cristiana
domina les malifetes
de tota la gent profana
que a colps d’odis i d’enveges
camina per senders d’ànsia,
buscant acàs unes metes
que rebugen nostra ànima.
Per això vinc a pregar-te,
Mare nostra, Mare Santa,
Verge dels Desamparats,
que no ens abandones ara
quan les forces pecadores
dels infidels fan escampa.
Mare dels fills valencians,
Mare pura i sense taca,
Mare que dins nostre cor
habita sens cap de trava,
te pregue que per nosatres,
cristians de sanc valenciana,
aboques totes tes gràcies
en pro de la nostra Pàtria.
Que sempre fórem i som
i serem un poble en marcha
cap al destí que ens augura
la justícia que nos falta
per culpa de gents que busquen
nostra història canviar-la.
Verge dels Desamparats,
mira al teu poble cóm clama
demanant-te en tot son cor
que aboques en ell la gràcia
del teu amor verdader,
de la teua santa gràcia,
baix del mant del teu ampar,
digníssima Sobirana,
en el que a gust nos cobrixes
i nos omplis d’esperança
davant dels obscurs perills
que nos porten fel amarga
i que Tu sempre has sabut
enderrocar sense pausa.
Valéncia te necessita,
per això el valencià clama
que li aportes tes ventures
de nou, una atra vegada.
Fes-ho pel poble que et vol,
per la terra valenciana,
per estos fills que et veneren
i te porten dins de l’ànima.
I com diu una cançó
que ma mare m’ensenyara…
“Valéncia serà Valéncia
mentres tinga una barraca,
al Micalet de la Seu…
… ¡i a Tu, Patrona adorada!”
RAFAEL MELIÀ CASTELLÓ
