Des del moment nefast allà en el Gólgota,
quan vares entregar al Pare l’ànima,
complint allò que escrit deixà el profeta,
per tal de redimir la raça humana…
… Des de la trista boira terbolosa
d’un món ple de pecat que s’esplayava
jugant en les despulles doctrinals
que havien despreciat, que feen chança…
… Des de la tirania de la Creu,
nos vares dedicar fosca mirada
a tots els fills que en Tu i per Tu es quedaven
en el seu cor dolgut, sens esperança.
I en aquell just moment, prenent les brides
del gris futur que fàcil s’augurava,
nos vares anunciar la grata nova
de ser lo succeït com nou trenc d’alba.
Nos vares indicar la mansa senda
que de la Fe precisa a gust fa gala,
mirant cara a un demà que al món incloga
de nou en mig el goig i la confiança.
El bon cristià entengué clar ton mensage,
i a lloms del cavall fèrtil de l’audàcia,
mamprengué el seu camí reblit de Fe,
buscant la meta-fi que precisava.
I el barri de Morvedre, grat eixemple
d’intransmutable Fe, cada any sens pausa
celebra en esplendent grandiloqüència
la festa pel seu Crist al que idolatra.
El seu Crist de la Fe, el mateix Crist
que ans de l’expiració nos anunciava
que el viure dins la Fe nos guiaria
al Paraís d’amor, de pau, de calma…
Un any de nou arriba a nostres portes,
i en ell el despertar de la barriada,
que per sa Fe glatix en fort vigor
i busca el Paraís ple d’esperança.
De nou s’òbrin les portes de les cases,
per a deixar-li el lloc a la gaubança,
que Tu, Crist de la Fe, nos vens a dur
com un pomell de flors que en força esclata.
¡Que doblen les campanes del meu barri!
¡Vixcam sempre en la Fe pura i cristiana!
Que el Crist vol que rigam, puix es la prova
de tindre, com Ell vol, sancera l’ànima.
RAFAEL MELIA CASTELLO
