Les crítiques en general van encaminades hui en dia cap a la nefasta actuació del PP i també del PSOE, en lo tocant als diners que han anat a parar a les seues boljaques, que no cap dubte de que han alcançat caràcters que mereixen els més justificats calificatius. Fins ací tot perfecte. Les crítiques són justes, puix la conducta dels membres que aixina han obrat, s’ha fet acreedora ad elles.
Està ben clar que a l’espanyol “de a peu”, el que ha sofrit en ses carns les barbaritats comeses per eixa gent que ha ficat la mà a on no devia, li dol de quina manera el sentir-se enganyat i burlat del modo en que ho ha segut, vinguera del partit que vinguera, i es troba de tots ells més amunt de la coroneta, per a dir-ho finament i en educació.
Pero me van a permetre que un servidor, des d’estes llínies, llance una pregunta a l’aire. Una interrogant que sura en el meu cor des de fa temps. I ella és la següent: Si al poble li dol, i en molta raó, els danys que han causat en el món de l’honradea, furtant com els ha vingut en gana, a mi particularment també me dol, i molt, els robos identitaris (Llengua, Bandera i Nom) als que nos estan sometent uns i atres, reforçats encara més en l’actualitat per la gent que nos governa. ¿No vos pareix que estos robos també tenen molta importància, encara que no siguen de diners? Ací deixe la pregunta.
Secretari de Cultura
Rafael Melià Castelló
