DIÀLEC ACTUAL ENTRE EL POBLE VALENCIÀ I LA SEUA LLENGUA

POBLE.- Pero, Llengua, ¿qué te passa?
Des de fa milers de dies
veig ton rostre d’una traça
que el meu esperit arrasa
i em furta les alegries.
LLENGUA.- ¿I eres tu qui m’ho pregunta?
¿Vols que em crega que ho ignores?
¿No saps que me desconjunta
eixe hui que ya no apunta
cap a mi els seus ulls?
POBLE.- No plores.
¿Qué puc fer per a animar-te?
LLENGUA.- Deixar-me tranquila, a soles…
POBLE.- És que volguera ajudar-te…
LLENGUA.- És inútil esforçar-te.
POBLE.- Em dol que te des controles.
LLENGUA.- No patixques, Poble viu,
que si el dolor en mi brilla
és perque tinc bon motiu
POBLE.- ¿De veres?
LLENGUA.- Sí. El meu cor me diu
que mon pervindre perilla.
POBLE.- No et castigues tu mateixa,
que sempre tindràs que ser
nostra Llengua.
LLENGUA.- No me deixa,
i d’ahí la meua queixa,
eixe moviment rastrer
que els meus orígens me nega.
POBLE.- Sempre tindràs el voler
del teu poble verdader,
que mai de tu no renega.
LLENGUA.- ¿És que acàs yo no soc culta?
¿Me domina l’ignorància?
¿O serà que ara resulta
que si ma història es consulta
està carent d’importància?
¿No tinc gestes ben famoses,
que mostren el meu honor?
¿No tinguí ments prodigioses
que em conrearen grandioses
obres plenes de llaor?
¿No tinguí i tinc lliterats,
que pel món han sembrat fama?
¿I per qué eixos insensats
fan comentaris plagats
de fets que em causen un drama?
POBLE.- Queda tranquila i confia
en lo que el teu Poble diu.
Perque yo he de ser ta guia
i qui et torne l’alegria,
que eixe és el més gran motiu.
L’Història, que mai se trenca,
sempre al teu costat està,
i mai se mostrarà agrenca,
puix es troba famolenca
de donar-te a gust la mà.
I per a que pugues vore
que és talment conforme et dic,
este sentiment que adore
farà que en tu se millore
eixe semblant de castic.
LLENGUA.- ¿I qué pot fer-me canviar
el dol que em cou i me mata?
POBLE.- Va a fer-te pelegrinar
per una senda eixemplar
que en ella pronte es constata.
LLENGUA.- ¿Una senda?
POBLE.- Sí: una senda
que ad este Poble conquesta.
La que se mostra estupenda
dins de la màgica agenda
de la tradició i la festa.
LLENGUA.- ¿La festa? ¿La tradició?
¿De qué m’estàs parlant ara?
POBLE.- De lo que deu prendre acció
talment a continuació,
i t’alegrarà eixa cara.
T’adorem, Llengua divina,
te volen, Llengua galana,
per bella, subtil i fina,
aromàtica englantina,
dolça Llengua Valenciana.
Entra en mi en gran esperança
per la senda de la festa,
i guanyaràs confiança,
perque voràs que no és chança
lo que el Poble et manifesta.
¡Vine, la senda està ací!
¡Vine, Llengua d’este Poble!
Alegra el rostre per fi,
que és brillant el teu destí
perque el teu passat fon noble.
La senda festera es troba
apunt per a transitar.
I així palparàs la prova
de que no estàs dins la cova,
sino que vas a triumfar.
Valéncia, junt a Alacant,
i Castelló de la Plana,
alcen la veu, afirmant
que no hi ha major encant
¡¡que la Llengua Valenciana!!
Secretari de Cultura
Rafael Melià Castelló