RECORDANT COSES PERDUDES

Tornant la vista arrere m’entren ganes
d’obrir a gust l’aixeta del meu pit
i dir-li moltes coses que d’ell brollen
a mes de quatre edils.
Puix el repàs visual que la memòria
m’ofrena en tal crueltat que em fa morir,
me fa vore festejos que eren joyes
en un preciós ahir.
Me mostra aquell Certamen Musical,
en el que per triumfar en noble lit,
les bandes valencianes -¡les millors!-
volien competir.
Quan ya juliol estava entre nosatres,
complint la tradició, vesprada i nit,
s’omplia nostra gran plaça de bous
de musical estil.
I en mig d’un solo artístic de la peça,
potser de clarinet, flauta o flautí,
s’oia el “clink, clink, clonk” d’un pot de líquit
de refrescant motiu,
que dels tendidos alts fins als més baixos,
caïa sense fre, i armant bollit,
movent els greus llaments del respectable,
contra el culpable vil.
També veig en el cau de la memòria
als “hinches” de les bandes donant crits
d’alé cap als seus músics, quan eixien
d’un solo ben complit.
Allò ya s’ha acabat, puix el present
nos mostra un bell Palau, que és exquisit,
pero que no servix per al Certamen,
per molts distints motius.
La plaça del volgut carrer de Xàtiva
deu de tornar a ser com fora ahir,
i no tan sols per a les bandes grans,
sino per a tot crist.
De no tornar a fer-ho d’eixa forma,
també el Certamen bell seguirà trist,
contribuint aixina a que a la Fira
tingam que dir-li R.I.P.
I no parlem acàs de les panolles,
que hui les tens inclús en ple d’abril.
ni del primor d’aquelles ben parides
carreres de patins.

Ni dels castells de focs artificials,
que omplien l’Albereda per les nits;
ni d’aquells pavellons “p’a” rics i pobres,
composts en art sublim.
¿I qué dir del ciclisme o del “tras-moto”,
que en gran competició vivíem allí?
¿I aquells balls regionals que nos omplien
el cor i l’esperit?
Tot ha canviat; la Fira no és la que era,
encara que això ho neguen certs edils.
I dins de poc, o molt m’enganyaria,
haurà alcançat son fi.
¡Ai Fira, Fira, Fireta!
Fas que nostàlgics quedem
i que en recort de ta glòria
digam… Requiescant in pace, amén.
EL VERSADOR ERRANT

La imagen puede contener: exterior
Compartir...
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter