DISCURS SECRETARI GENERAL
Bona vesprada;
Moltes gràcies per estar ací. Hui és un dia ilusionant per a tots els valencians , ya que després de més de vint any, venim a presentar al nostre Poble, a tota la societat valenciana, un Partit que vol continuar l’estela d’aquell que tant lluità per la defensa i la dignitat dels valencians, i tal com indiquem en el nostre manifest fundacional, UNIÓ I GERMANIA és un partit valencià, lliberal i de progrés.
El nostre objectiu prioritari es centra fonamentalment en millorar la vida de la nostra societat, que cada dia és fa més necessari per a tot el nostre poble, que seguix reclamant constantment poder-se expressar-se lliurement de lligaces, en la defensa de la seua història, de la seua cultura, de la seua llengua, de la seua economia. Així mateix, naix en la voluntat de ser un instrument polític al servici del nostre poble, en el context de l’Estat Espanyol, capaç de detindre el procés de destrucció de les nostres senyes d’identitat, i dispost, com no podia ser d’una atra manera, a defendre la societat del benestar que tots els valencians s´hem guanyat i nos mereixem. Per ad això, ara més que mai, és necessari dispondre d’una ferramenta que nos permeta alvançar cap a un espai sense traumes, ni complexes, i que nos aporte un respal per a poder recolzar-nos a l’hora de decidir el nostre vot i fer front en garantíes a les nostres demandes.
Indubtablement este´m i estarem compromesos principalment, per a la recuperació de l’estructura econòmica, agrícola i empresarial de la nostra Comunitat, que ha segut desprotegida, destruïda i afonada.
Un Partit a on el Poble tinga la seua veu, que el seu vot siga útil per als valencians, apartant ad aquells que l´han promés durant anys i no han donat cap de solució als problemes existents durant estos llarcs últims anys, on el poble valencià s’ha vist enganyat, despreciat i estafat en tots i cadascú dels aspectes més fonamentals de la seua economia i del seu sentiment. Per esta raó, el nostre Partit, un partit de tots i per a tots, se propon alçar la seua veu, i sigua escoltà en tots els fòrums dels distints organismes locals, autonòmics i estatals.
I com be digué En Julian San Valero, insigne acadèmic de l’Universitat de Valéncia, Valéncia, si és lo que és, serà, i si és lo que són, ¡no serà!
Aixina és com volem i anem a treballar, a través de la veu del Poble, el nostre. Nosatros, devem ser lo suficientment forts per a defendre’ns dels atacs constants cap a les nostres costums i la nostra identitat, be siga per espais limítrofs, com per aquells interns que no podem comprendre i que té per objectiu destruir el nostre territori, els nostres símbols, les nostres costums, la nostra llengua i la nostra història, per a crear una atra a l’us dels nous mandataris.
Pero per a alcançar estos objectius és necessari unir les forces de tots els valencians, ya que percebem una incipient inflexió en esta difícil tasca d’unificació. Tots junts a una veu, tenim l´obligació i devem deprendre a entendre’ns, a sacrificar-nos, i per ad això, devem ser generosos en tots aquells proyectes que puguen consolidar la nostra societat de cara a un futur pròxim.
De no ser aixina, la resposta ya la coneixem, nostra experiència que és de més de cent anys, nos diu que no tindrem res que fer, constància i constància és lo que nos falta en molts casos. Va ser Vicent Blasco Ibañez el primer que ixqué al carrer i detingué l’anexionisme catalanista en Valéncia en 1907, per a defendre la nostra identitat com Poble històric, diferenciat de la resta de les comunitats que formen part de l’Estat Espanyol, un poble de tots i per a tots, valencians de dretes, del centre i d’esquerrers, de parla valenciana i castellana, agermanats i disposats a defendre el nostre territori i la nostra identitat, que és on vivím i tenín les families.
Tots junts, com indicava al principi, per a fer front als “bogins” que nos treballen desde les administracions públiques i que volen dur-nos per la senda de l’ignorància i l’ignomínia, per mig de la deformació i la falsetat, fins alcançar la nostra destrucció, tal com podem comprobar tots els dies en el conjunt dels partits existents en Valéncia en representació parlamentària, i que seguixen sense fer absolutament per a defendre al poble d’eixos atacs.
I perdre la nostra identitat, és perdre nostra Mare, i ella és Valéncia.”
No fa molt de temps, mirem lo que han fet en el tripartit, a pesar de que diuen ser els nostres representants i a més valencians. DEROGAR LES NOSTRES SENYES D’IDENTITAT, quant més viruléncia hi ha en contra d´elles, i contant en el beneplàcit de la gran majoria dels Partits.
A l’inici de la Democràcia, en l´any 1978, el primer atac va vindre pel PSPV, omplint els espais educacionals i Institucionals, de ciutatans en clares i definides corrents procatalanistes; després, serà el PP, no tal sols en la creació de la AVL, a través del pacte de Reus entre Aznar i Pujol, sino que el mateix partit protegiria a la AVL en l’Estatut Valencià. Un atre dels partits que diuen ser valencià és Ciudadanos, que com tots sabem és un partit naixcut en Barcelona, creat pel senyor Ribera, naturalment es senten catalans i procatalanistes. Recorden a la senyora Punset, atacant constantment a la nostra llengua i la nostra Senyera, i l’emotivitat en la que el nostre Poble desfilava junt ad ella no l´entenia. Desparagué cap a Europa.
Estes formes i maneres han desenrollat iniquitats, falsetats i insults agresius contra tots els valencians, per eixemple, pel simple fet de sentir-se catalanistes, s’autoproclamen agents de les esquerres, quan el catalanisme ha segut mantingut, proyectat i dirigit per la burguesia catalana, i no poden dir que son d´esquerres, naturalment. Els fon molt fàcil crear tot tipo de térmens pijoratius, desde els espais educacionals ab l´objectiu que l’ignorància i la mailicia s’apoderara de la societat. Térmens que tots recordarem: blaverisme, carques, fachas, bunker barraqueta, etc. Objetiu, trencar nostra identitat.
Mentires i més falsetats com estes, que feren i seguixen fent mossa en els sectors més jóvens de nostra societat. ¿Hi ha algú que crega que en el nostre territori existixen dos banderes que nos represente, una per al Cap i Casal, i una atra per al Regne? Açò no pot ocórrer en cap atra part del món, pero estes mentires, al mateix temps nos separen. La nostra Insigne Senyera correspon des del seu orige a tot el territori. 1355-77, i també les anteriors, és l’única del món coronada en honors de Cap d’Estat. Naturalment, lo que´s conta d’ella forma part de les manipulacions que´s repetixen en les escoles tots els dies. Només hi ha que realisar un chicotet repàs per l’Educació, des de Primària a l’Universitat, on als nostres fills se’ls inculca i adoctrina per a formar part d’una ficció, com són els imaginaris Països Catalans. Perque els mestres aixina ho diuen, dia sí i dia també, lo mateix que la doctrina que s’impartix per mig de l’ingent número de llibres impresos i pagats per l’Òmnium català i el 9 d’Octubre, a partir d´ara, a través dels nostres presuposts. Esperem que l’Estat complixca la seua promesa de revisar els llibres d’ensenyança, ya que els nostres representants no ho fan.
Yo me preguntaria: ¿Cóm es pot voler alguna cosa que no es coneix?, naturalment que “no es pot voler”. Pero de menuts ya preparen als nostres fills i nets per a asegurar l´enfrontament en les famílies, lo que en molts casos a dut al trencament de les mateixes, provocat en gran manera per part del sector educacional i de la administració que patim.
Preguntarem al Conseller que es declara públicament català i seguix emprenyat en eliminar l’ensenyança concertada, si fórem objectius,cosa irreal, és més econòmica i més eficient. I en tot cas podia dedicar els seus esforços a millorar la pública per a que alcançara un nivell superior al dels concertats, i a més, desenrolle una Educació que ensenye a pensar i no a obedir per decret. No a la politizació de l´Ensenyança.
Pero….Pot passar de tot
Un atre dels espais que constantment és atacat és la nostra història, una història de més de dos mil setcents anys documentats, els nostres documents comencen en els Ibers, vindran més tart els Cartaginesos, Romans, la “Valentia Edetanorum”, els Visigots, a on Leovigildo se nomenarà rei de Valéncia cap a l’any 583, per a on ha passat la gran Cultura Musulmana, on Valéncia alcançà a ser nomenà com la “Perla del Mediterráneo” i quina poesia es situà al mateix nivell que la de Damasco. Les Jarches, que apareixeran en llengua romanç primitiva valenciana en el s. IX, i atents, que faltaran al voltant de cinccents anys per a que aparega Jaume I en el seu parlar Occità. Valéncia, a on s’escrigué “El Cantar del Mio Cid”en romanç valencià per Abul Walid Al-Wassaqui. Que tinguérem un gran rei com Pere el Cerimoniós, que junt al poble valencià vencé a les tropes castellanes, declarant-la dos voltes lleal. La Valéncia del Magnànim i el domini del Mediterràneu. Tot el segle XV, que fon el de major expansió i creiximent de la Cultura valenciana, en el nomenat primer Segle d’Or valencià, tot això acompanyat d’un espectacular creiximent demogràfic. 75.000 habitants. La Valéncia de Lluis de Santàngel, dels Papes Borja, de Sant Vicent Ferrer, el Compromís de Casp, la Valéncia de les germanies, etc., etc…
Tot gràcies als valencians que vixqueren abans que nosatres en el nostre Regne.
I després de tant d’esforç yo em pregunte: ¿Acàs tenim que renegar d’ells?
Al mateix temps nos furten de manera insistent, millor diríem de manera contínua la nostra Cultura, volent-nos arrebatar el primer Segle d’Or d’Europa, en llengua romanç valenciana, de la Valéncia que formava part del triàngul Soci-econòmic i Cultural d’Europa, en el seu gran esplendor pictòric del Gòtic Internacional, a on se traslladà Jan Van Eyk en 1.400, que va desenrrollar la primera lletra de canvi del món, a la que se li deu el primer Tractat de Navegació d’Europa, i sent posseïdora a través d’Arnau de Vilanova, de la més avançada medicina. Mege de reis i Papes.
Persones i colectius que nos fan mal i incidixen constantment en les distintes manifestacions de la Música, la Dansa, les Festes, la Gastronomia, els Deports, etc. I en totes aquelles activitats que constituïxen a l’ànima pròpia de la valencianitat i quina singularitat nos fa ser diferents de les distintes cultures que configuren la diversitat d’Espanya. També incidixen o per lo manco ho intenten, en la Cultura tradicional, com les Falles, que ara diuen que són catalanes, la Valéncia de la Pólvora, gràcies als musulmans. Una Valéncia que a dia de hui dispón de tres grans joyes del Patrimoni Immaterial de l’Humanitat, degut a la constància en la conservació, preservació i protecció del poble valencià cap a les seues costums, com el Tribunal de les Aigües, el Misteri d’Elig, la Provessó de la Mare de Deu de la Salut.
¿I tot açò ho volem perdre?
En tal cas recordarem millor a la mare de Boabdil quan li digué
“Plora com una dòna lo que no has sabut defendre com un home”.
Pero tingam present, sense lloc a dubtes, que ho podem perdre tot, si l’espai econòmic no es desenrolla com ho deuria de fer. Fa tan sols uns anys,Valéncia tenia el 64 % de la Menuda i Mijana Empresa. N´erem el gran potencial agrícola espanyol, en el 67 % de producció, disponíem de 5 collites i exportàvem a tota Europa, i per a completar, fórem la tercera potència d’Espanya en gran Indústria, que també es la varen desfer.
¿I ara qué?
No disponem de Bancs per a atendre els nostres proyectes. Es vengué el Banc de Valéncia per 1 euro, a l’igual que Bankia i la CAM, repartit el botí entre Catalunya i Madrit.
Resultat: la quebra de l’Autonomia Econòmica Valenciana.
No fa molt, ixqué en prensa que la firma catalana Hospitales VITHAS, estava intentant comprar els hospitals valencians NISA, per ad ells, una “pereta en dolç”. Fàcil s’ho trobaren. Les accions se valoraren molt per dalt del seu valor. La resta ho farà la crisis, a partir d´ara baixaràn.
El President també pareix que treballa pels interessos dels catalans, ya que acaba de regalar per més de 50 anys el Àgora, que continuarem pagant els valencians, sense cap d’inversió per part de la Caixa. De les 8 Caixa Fòrum, només Valéncia li l’ha regalat.
¡Serà que som rics!
“Els Deus de la pluja ploren sobre el Port de Valéncia” , artícul de l’economiste D. Fernando Bergon.
Un any més, i en van molts, el Port de Barcelona s’endu la “Sòrt Grossa”. En 2017, el Govern Central dedicarà per a millores del Port de Barcelona, el triple que al de Valéncia. 152 millones contra 50 millons. En la “estiva”, considerant que este és un problema generalisat, Valéncia ha perdut 31 millons. 50.000 contenidors menys, Algecires, 42 i el de Barcelona ha guanyat 61 millons.
¿Quina és l’equació i per qué?
Passarem als Presuposts de l’Estat; el Govern té presupostats per al 2017, 589 millons, o siga, 290 menys que en 2016 per a les inversions en la C.V. Tal volta es dirigixquen a Canàries.
“El cupo que nunca cupo”
Facenda en els seus compromisos adquirits, adjudica al País Vasc la condonació de 1.400 mill. del “cupo” i agilizar l´alta velocitat. Canaries, com en dit, és agracià en 204 mill. Catalunya arranca una volta més i van 9 Segles, 4.200 mill. Per a infraestructures. Andalucia, 1.200 mill. de lo que consideren dute històric. Extremadura, se li pagen 447 mill. de deute històric.
A més, la C.V. és la segona Autonomia a on més baixa l’inversió, del 8 % al 6’9% del total. Pero per a Catalunya tenen presupostats 1.149 millons, alvançant la seua posició econòmica respecte al 2016.
Acabaré de forma tan breu com ho és el presupost de la C.V.
Per a les millores de les llínies de transports de rodalies a les grans ciutats espanyoles, s´assigna un 86,36 % del total a Barcelona (72,45 %) adjudicanli el 72,45 % del total,a Madrit el 13’90% , mentres que a les ciutats de Valéncia, Alacant i Múrcia s’assigna un 2,4 % del total.
“Este és el nostre presupost, que és per a caure de tòs”
L’informe del 2016 del Ministeri de Facenda indica que la C.V. És la pijor finançada del País, en 1,.824 euros per ciutadà, mentres que a cadascú dels ciutadans del País Vasc li corresponen 4.170.
Sense contar els més de 14.000 millons d’euros suma el deute a dia de hui, per la constant infrafinançació.
Igualment a competències homogénees i igual esforç fiscal a les Comunitats Forals, se lis assigna el doble de la mija espanyola, que és de 2.030 euros, l’assignació per a la C.V. és de 1824 euros, clarament per baix de la mija.
Del Corredor Mediterràneu “Que apareix i no apareix per cap de lloc” creant un tapó en Valéncia, indubtablement un proyecte que nos perjudica. Pero ara som, la Valéncia dels tapóns, com en el carrer de Colón. Ara be, l’inversió que ha promés el President per als catalans és de 4.500 millons d’euros.
“Tot un eixemple de justícia distributiva”
Els inversors nacionals i estrangers fugen degut a les grans dificultats burocràtiques a les que són somesos. Les tres grans capitals com Madrit, Barcelona i Valéncia, en els últims dos anys han perdut més de 14.000 millons d’euros en inversions, un clar eixemple és el proyecte del Port Mediterràneu “Smart City” ara, molt valencià, indubtablement totes estes conseqüències recauen sobre els nostres fills i dins de poc sobre els nostres nets.
La Menuda i Mijana Indústria minva constantment. D’un 64 % nacional, ha caigut a un 37 % a una mija de 1000 empreses que se venen tancant al trimestre, afectant entre unes atres a les nostres imprentes, que pràcticament han desaparegut, sent Valéncia el breçol d’elles en Espanya.
L’horta mor ràpidament degut a les importacions exterior de Països que no complixen en els tractats i en els tractaments fitosanitaris que s’establixen en la U.E., sense que es mamprenguen les mides necessàries per a frenar-ho.
Tot això nos porta al paro, paro i més paro, que és lo que venim soportant en la terra més fèrtil dels territoris espanyols.
I sabém que“Sense economia no hi ha cultura”, en conseqüència es pert l´història.
Pero també ¡Sense economia no pot existir la Societat del Benestar!
A on es troben la Sanitat, les Prestacions Socials, l’Educació, el Treball i el Mig Ambient, ¿Qué passarà en acabant?
¿I on estan les negociacions tan necessàries per a contrarrestar la crisis, per part dels nostres plotics?, aquells que òmplin el Congrés del PP, PSOE i Ciudadanos, sense contar en Baldoví, que només pacta en Podemos. Que sapiam, no hi ha absolutament res. Cabotà i avant. No obstant, des d’ací la seguim provocant cada dia en decisions arbitràries, com estem veent últimament en els espais d’Oci del Centre Històric, motivat per la prohibició d’aparcar al seu voltant. Potser que a partir d´ara tampoc treballen els taxistes. Sumem i no restem a la crisis.
¿Cap a on es traslladen els inversors? Naturalment, cap a uns atres espais a on tinguen manco traves. En el camp tècnic, un 96 % d’Ingeniers valencians, denuncien la nefasta política que es ve desenrollant en el nostre territori.
La política d’ocupació, competència d’Economia del sr. Climent, és un desastre i ho saben en la Generalitat, i en tots els fòrums econòmics valencians. Fem memòria. En l’investidura del sr. Puig este es comprometé a promoure una Llei que permetera ordenar al Sistema Valencià d’Ocupació, cosa que encara no s’ha produït, com tampoc els proyectes “estrela” com “Avalem Jóvens”, estos han resultat caòtics. Només s’han promogut 89 contractacions, en contrast en l’objectiu d’alcançar la sifra de 90-000 llocs de treball, una milèsima part de lo esperat. ¿Qué passa? Puix que entre atres coses, la formació de parats no s’adapta a les necessitats de les empreses. Kafkiano.
“Menys camisetes i més treballar en sério”
En estos moments, el balanç de l’economia valenciana és molt preocupant, la política d’Ocupació és inexistent i carent de coordinació, llevant estos desembarcs catalans en el nostre territori, tots ocupant llocs estratègics, a on poder incidir directament en la doctrina de la societat valenciana. Posaré sols dos eixemples, la TVV, que ha passat a cridar-se en térmens anarquistes A PUNT i el gran hospital LA FE, aixina com atres organismes públics. ¿és que no existix ningun valencià o valenciana que puga dirigir estos espais? ¿El nivell nostre és tan baix com per a apartarlos?
Recordem que els que estem pagant tota esta ineptitut, enchufisme i malversació de funcions, és el Poble valencià, que deu de dir PROU d’una vegada, fart de tanta agressió, insults cap a la societat, i en extensió a la seua història, cultura, llengua, economia, en definitiva, cap a la nostra identitat.
“De molls i folls”, portem ya molts anys.
En térmens futbolístics, juguem en casa, que deuria de ser la millor ferramenta per a guanyar este partit, pero estem patint una metàstasis d’Identitat des de fa més de 40 anys, i ha arribat el moment de dir PROU.
Devem defendre entre tots i cadascú dels habitants de Valéncia la nostra economia, que és la que nos va a permetre mantindre les quotes de Benestar Social i desenrollar els camps de l’Educació tal i com nos corresponen dins la Nació Espanyola.
Unió i Germania és un partit que afona les seues arraïls en l’Humanisme Cristià, per tant, dins d’una Societat plural i en llibertat, sabedora de que la vida política deu aspirar a ser un be comú per a millorar la vida de l’humanitat, pero sobre tot, per a millorar la vida humana en sí mateixa, i que tots els hòmens i dònes vixquen lliures i en igualtat, gojant de la cultura i de l’esperit cívic, manifestant-nos en el respecte i la fraternitat.
Eixe és el nostre “Slogan”, el de tots els membres del Partit que nos trobem en este proyecte, al que esteu tots invitats a participar, no tenim més interés polític, econòmic o de poder, que el de treballar i traslladar els nostres coneiximents, experiència i corage, a les generacións més jóvens, per a conseguir llançar cap a avant a la nostra Societat, el nostre Poble Valencià, sempre mantenint els nostres drets milenaris i per damunt de tot, posarem el nostre esforç en donar solució als problemes que ataquen directament als nostres jóvens, que indubtablement són el nostre futur.
Volém que el fet de ser jóve i valencià siga un proyecte de futur.
¿Serem capaços de treballar per lo nostre?
Un fort abraç i gràcies per atendre’m.
Manuel Marzal i Àlvaro
Secretari General
Unió i Germania
